TÈCNIQUES DE GRAVAT
Existeixen moltes tècniques de gravat que s’han anat desenvolupant al llarg de la història, cadascuna amb processos i resultats propis. Al taller tenim la possibilitat d’oferir-ne diverses. Aquí expliquem breument algunes de les més conegudes i utilitzades en el gravat avui dia.
TÈCNIQUES CALCOGRÀFIQUES
PUNTA SECA
La punta seca és una tècnica de gravat calcogràfic en què es dibuixa directament sobre una planxa de metall ratllant-ne la superfície.
S’utilitza una eina punxeguda i afilada, la punta seca, que dona nom a la tècnica. Quan s’entinta la planxa, la tinta queda dipositada a les incisions fetes prèviament. Una de les seves característiques més distintives és la línia vellutada que produeix, amb una gran riquesa expressiva. Actualment, també es poden utilitzar planxes de plàstic, que ofereixen resultats similars i constitueixen una alternativa més econòmica.
AIGUAFORT
L’aiguafort és una tècnica indirecta que utilitza l’acció d’un àcid o mordent per gravar la imatge a la planxa.
La planxa es desengreixa i es cobreix amb un vernís protector i es deixa assecar. Es dibuixa amb una punta sobre aquest vernís, deixant el metall al descobert. Quan la planxa es submergeix en àcid, aquest grava únicament les línies descobertes, creant solcs que posteriorment retenen la tinta. Finalment, es neteja el vernís, s’entinta la planxa i s’estampa sobre paper.
A diferència de la punta seca, la línia de l’aiguafort és fina, nítida i precisa. Aquesta tècnica permet obtenir imatges molt detallades.
AIGUATINTA
L’aiguatinta permet obtenir valors tonals i superfícies de taca.
La planxa es cobreix amb una fina capa de resina en pols que, mitjançant calor, s’adhereix al metall i crea una trama uniforme de punts amb espais de planxa descoberts. Les partícules de resina actuen com a reserva i l’acció corrosiva de l’àcid incideix entre els petits punts descoberts, generant una superfície capaç de retenir la tinta. Mitjançant diferents temps d’exposició a l’àcid es poden obtenir tons més clars o més foscos.
Amb vernís es poden fer reserves en aquelles parts que no es volen gravar i que, per tant, quedaran completament blanques. És una tècnica molt versàtil i sovint es combina amb l’aiguafort per enriquir les imatges.
L’aiguatinta és la base d’altres tècniques, com el gravat al sucre (sugar-lift), spit bite o vernís blanc (soap-ground).
VERNÍS TOU
El vernís tou és una tècnica indirecta que utilitza l’àcid o mordent per gravar la imatge a la planxa.
La planxa es cobreix amb un vernís que, a diferència del que s’utilitza per a l’aiguafort, no s’asseca completament. Es col·loca un paper de poc gramatge sobre la planxa i es dibuixa al damunt amb llapis. La pressió del llapis fa que el vernís s’adhereixi al paper i deixi zones de metall al descobert. La planxa es submergeix en àcid, que incideix en aquestes zones descobertes. Un cop retirat el vernís, la tinta queda retinguda en les zones on s’ha produït la incisió.
El resultat és un efecte molt similar al traç del llapis. Amb aquesta tècnica també es poden aconseguir textures o produir registres i marques de materials diversos.
TÈCNIQUES EN RELLEU
XILOGRAFIA
La xilografia és una tècnica de gravat en relleu que utilitza una matriu de fusta.
La imatge es dibuixa sobre la fusta i es talla amb gúbies. Les zones tallades quedaran blanques, mentre que les parts en relleu que no s’han buidat rebran la tinta. La planxa s’entinta amb rodet i s’estampa al tòrcul. També es poden utilitzar sistemes d’estampació manual, com el baren.
Amb aquesta tècnica es poden aconseguir tintes planes i uniformes, però també aprofitar la textura pròpia de la fusta. Es poden utilitzar diferents tipus de fusta, que influiran directament en el resultat final i en el procés de tallat de la matriu.
LINOGRAVAT
El linogravat és una tècnica de gravat en relleu que utilitza una matriu de linòleum.
La imatge es dibuixa damunt el linòleum i la superfície es talla amb gúbies, eliminant les parts que quedaran blanques. Les parts en relleu s’entinten amb rodet i s’estampen al tòrcul.
Amb aquesta tècnica es poden aconseguir línies netes i definides, grans contrastos i fons homogenis gràcies a la superfície del linòleum. Aquest és un material més tou que la fusta i pot oferir avantatges en el procés de tallat de la imatge.
SERIGRAFIA
(Pròximament disponible al taller)
La serigrafia és una tècnica d’estampació que utilitza una pantalla tensada sobre un marc com a matriu.
La imatge es transfereix a la pantalla mitjançant diferents procediments, deixant zones permeables i impermeables al pas de la tinta. Aquesta es fa passar a través de la malla amb una rasqueta, de manera que només travessa les parts obertes de la pantalla i queda dipositada sobre el suport. El procés es pot repetir tantes vegades com calgui per estampar diferents colors.
La serigrafia permet obtenir superfícies de color planes, intenses i uniformes, així com treballar sobre una gran varietat de materials, com paper, tèxtil, fusta o metall. És una tècnica molt versàtil que combina processos artesanals amb possibilitats de reproducció i experimentació contemporànies.
FOTOPOLÍMER
(Pròximament disponible al taller)
El fotopolímer és una tècnica de gravat calcogràfic que utilitza planxes fotosensibles per transferir imatges i textures a la matriu.
La planxa està recoberta per una capa sensible a la llum ultraviolada. Mitjançant un fotolit, un dibuix transparent o una imatge digital impresa sobre acetat, s'exposa la planxa a una font de llum UV. Les zones exposades s'endureixen, mentre que les parts no exposades s'eliminen amb aigua, generant una superfície gravada capaç de retenir la tinta. Un cop entintada, la planxa s'estampa al tòrcul sobre paper humitejat.
Aquesta tècnica permet reproduir amb gran fidelitat dibuixos, fotografies, textures i imatges digitals, i ofereix una alternativa contemporània als processos tradicionals de gravat amb àcids. La seva versatilitat i l'absència de mordents la converteixen en una eina especialment adequada per combinar llenguatges gràfics diversos.